Celebració del 75é aniversari de la alliberació d’Auschwitz

L’any 1945, l’Exercit Roig entrava al camp, ara d’extermini, d’Auschwitz- Birkenau sota el lema d’una portalada de ferro que citava: “El Treball us farà lliures”. Una incongruència que al arribar, les tropes russes veiessin les restes de la maquinària bel·ligerant d’aniquilació que havia sigut Auschwitz. L’holocaust, el projecte últim o com li deien a les SS el “Projecte Final”, veié la seva joia de la corona clausurada. Així es dugué a terme l’inici del final del nacional-socialisme, una ideologia creada per separar, una ideologia creada per matar.

La memòria Europea recordarà demà, el passat fosc que hi ha inherent en el vell continent per tal de refrescar la mentalitat popular. I es que amb l’avenç de l’extrema dreta en la nostra realitat, es important recordar com la humanitat va perdre la batalla a la Segona Guerra Mundial. Tant primordial és, que els mitjans informatius espanyols com són l’ABC i l’Ara han volgut informar sobre l’aniversari, però de formes distintes.

D’aquesta manera, podrem veure com d’uns fets que succeïren, ambdós diaris l’han volgut enfocar d’una forma diferent. La memòria històrica no falla en cap dels dos mitjans i les ideologies polítiques no s’interposen en la denúncia de l’atrocitat que fou el camp d’extermini prussià.

ABC: Alemania rememora Auschwitz, 75 años después de la liberación

Aquest mitjà d’àmbit estatal, inicia la seva cobertura del setanta cinquè aniversari amb l’exposició d’un subjecte històric, amb el qual aconsegueix sensibilitzar i fer entendre l’abast destructiu que té avui en dia l’horror d’Auschwitz i l’Holocaust. Un cop finalitza, la comprensió d’un supervivent de la matança nazi, ens endinsem més en la seva vida, en com la ha viscut i el record de la tragèdia.

Per altre banda, l’ABC entra en matèria i narra i lloa la difícil tasca de fer memòria d’una experiència tant dura que ha marcat la societat Aelmanya fins l’arrel. El olvido del holocausto esdevé aquesta forma que té el diari de presentar una problemàtica com l’és que tan sóls el 49% d’escolars enquestats d’entre 14 i 19 anys saben el que és Auschwitz-Birkenau.

Una situació que la recerca d’informació del mitjà per a la realització de la notícia aprofundeix al entrevistar al director del Memorial del camp de concentració de Bergen-Belsen qui confirma aquesta manca de sensibilitat pel passat. Una tragèdia com a tal que avui es recordada amb aspectes de mofa, ens demostra com l’esforç de fer memòria.

A més a més, posa en qüestió alguns mecanismes que hem desenvolupat per a ajudar al record de l’Holocaust i com han quedat d’absoletes unes altres. A part, la citació de Michael Wolffsohn,historiador jueu alemany, demostra com s’ha de generar una nova cultura del record que estigui més orientada a les noves generacions.

Per últim, l’ABC fa una tasca importantíssima de contribuir en aquesta nova cultura del record que anomena Nuevos libros y documentales. On ens mostra com l’objectiu de distints documentals i llibres escrits busquen rememorar el passat de formes diferents. Un clar cas és l’obra del cineasta britànic Mark Hayhurst qui narra la història de dos presoners que escaparen el camp d’Auschwitz el 1944 i que a través d’unes imatges cruentes mostra el funcionament de la màquina d’extermini nazi.

Entre aquest exemple en trobem molts d’altres obres cinematogràfiques i escrites que impregnen la celebració de l’alliberament del camp. Una forma molt visible d’interpretar com, sense tenir en comte la ideologia política, el record d’aquest aniversari com un fet que ha de transgredir en els anys i els segles com un mirall del passat.

Ara: Hem donat l’esquena a Auschwitz?

Pel que fa al diari Ara, la fórmula que opta pel titular en forma de pregunta fa que l’objectiu de l’article sigui més derivat a la conscienciació i potser no tant l’àmbit informatiu que manté l’ABC. A pesar del canvi en el titular, l’objectiu de la notícia es manté amb la línia de la notícia de l’ABC i intenta en aquest cas, desxifrar el perquè s’ha produït aquella denúncia que realitzava el mitjà espanyol.

La notícia s’inicia d’una forma semblant a l’anterior, tot i que en aquest cas, se centra en el moment de l’alliberament que els soviètics varen fer del camp. Sílvia Marimon ens narra els intents de les SS de destruir els vestigis de l’horror que havien comés. Tot i així, l’arribada de les tropes soviètiques ens ha permés avui quantificar els morts que la maquinaria nazi va deixar. A més a més, Marimon entra en posar en dubte totes aquelles formes del record que hem materialitzat per mantenir viu el record de l’Holocaust.

La autora passa a fer un anàlisi crític de com les commemoracions potser han estat massa les expectatives que s’han dipositat en el record humà en una societat on l’allau d’informació és constant. Una crítica que mostra la problemàtica de la sobre informació actual i denota les incongruències de com un dia podem lloar els morts però al següent no recordar-nos-en. D’altre banda, també recalquen els seus entrevistats en centrar-nos en el recorregut de les víctimes, i no caure en la idea que el passat no n’hi ha prou en repetir que s’ha d’evitar. Auschwitz és un capítol de nosaltres i n’hem de recordar la seva llargada per tal de poder entendre el mal que podem arribar a cometre.

Seguidament, es planteja una altre pregunta, un sistema de separació de la informació que l’ABC realitza de forma distinta. La següent pregunta és si hem banalitzat l’holocaust, que connecta amb l’anterior notícia on el director del Memorial de Bergen-Belsen quan parlava sobre al banalització humorística de les visites dels joves al camp de concentració. En aquest article, es va més enllà i es donen respostes a les declaracions s’assegura que “l’objectiu de la cultura és provocar per vendre més i aprofitar-se de les tragèdies alienes” segons Arnau Pons, poeta traductor i assagista.

Per altre banda, l’article de Marimon busca fer rumiar al lector, d’una forma més directe que no pas, sense ànim de voler jutjar cap dels dos mitjans, l’ABC. L’articulista busca la resposta a les preguntes que es planteja, i a través de la seva documentació i fonts en els àmbits culturals, l’aconsegueix treure.

Ja per acabar, Tomasov en la qüestió que es fixa en el cas que es pogués repetir l’holocaust. Aquest n’assegura que l’extermini d’ètnies i d’altres minories es duu a terme avui en dia encara, però la diferència que tenim avui amb el passat es que tenim mecanismes per denunciar-ho.

La lectura de tots dos articles ens fa veure com l’objectiu que té l’ABC en voler formar una nova cultura del record passa per el plantejament de preguntes com les que es fan a l’article de l’Ara. D’aquesta manera entenem i comprenem com ambdós diaris coincideixen en una hipòtesi que podem afirmar que es verídica, i on la lluita envers l’oblit és cap dalt per a la construcció d’una societat tolerant, democràtica i entesa en el passat.

El repte del record i la visibilització de la història de la humanitat en un present canviant i heterogeni, no fa més que posar en relleu la situació que s’ha de emprendre amb el coneixement. Cal una lluita envers la ignorància i fer front a aquelles ideologies que busquin dissuadir el record d’un tràgic passat per poder fer front a un nou món i una realitat que banalitzi aquest passat. Ambos notícies i mitjans, semblen tenir-ho present en tot moment i actuen conseqüència a través de l’exposició de diferents punts de vista i formats.